Entre el passat 28 de febrer i el 3 març d’aquest any, s’ha celebrat una nova edició del Mobile World Congress, un certamen que encara queda massa proper en el temps als efectes de la indesitjada pandèmia, però prou a prop d’una volguda represa de la normalitat que ha permès que aquesta trobada hagi estat tot un èxit de públic assistent especialitzat.

I malgrat que l’assistència ha rondat el 60% de la que va tenir el Mobile del 2019 (però superant fins i tot les previsions de l’organització), la ‘flaire’ de normalitat s’ha pogut constatar en què s’han palesat les principals tendències tecnològiques que, entre d’altres, marcaran el futur dels negocis, i que us explico tot seguit.

Compte amb la digitalització, que potser no és el que et penses

Fa molts anys, el camp de batalla per modernitzar els negocis era l’adopció dels sistemes i les eines informàtiques per optimitzar els processos existents. I avui, quan es parla de digitalització, sovint molta gent pensa en aquell paradigma quan, en realitat, ha de pensar en com les eines tecnològiques poden fer canviar els processos i les dinàmiques per a optimitzar encara més els resultats.

Per això, és preferible parlar de transformació digital més que no pas de digitalització, paraula aquesta darrera que s’ajusta al concepte anterior, d’introduir les eines tecnològiques en processos que no canvien, més que no pas en transformar i canviar els processos per aprofitar tot el potencial de les eines i els canals tecnològics, com ara la venda per Internet.

La connectivitat fixa, convertida en mòbil

Estem acostumats a pensar en la connexió a Internet de la feina en termes de que, almenys, ens arriba un cable i, des d’aquí, es distribueix sense fils a través de la Wi-Fi als ordinadors i dispositius de l’oficina.

La 5G, que actualment s’està estenent lentament pel territori, aporta a la connectivitat mòbil més velocitat i capacitat, i menor latència (el temps que triga la informació a arribar des de l’origen fins al nostre dispositiu, per explicar-ho d’una manera planera). Aquest detall, no pas insignificant, permet per exemple que puguem treballar amb maquinària pesant remotament a través d’una connexió 5G, o bé que un cirurgià pugui operar un pacient a través d’un braç robotitzat, ja que les seves instruccions de moviment arriben de seguida a aquest braç robotitzat, encara que el cirurgià estigui a l’altra punta del món.

La progressiva disponibilitat de la 5G, així com la seva successora, la 6G que començarem a veure en una dècada aproximadament, facilitarà la implantació de l’anomenat accés sense fils fix (FWA per les seves sigles en anglès), el qual consisteix a deixar de dependre del cable per emprar connexions sense fils a través d’un router.

Així doncs, ens podrem endur el nostre router allà on treballem i, quan calgui fer un trasllat d’oficina, sigui aquest temporal o definitiu, no ens caldrà demanar res a la nostra operadora, ja que només haurem de traslladar el router, que continuarà traient el senyal de la 5G i oferint-lo als dispositius a través de la Wi-Fi.

La infraestructura TIC de l’empresa, al núvol

Amb una connectivitat omnipresent, amb accés a Internet de banda ampla siguem on siguem, les empreses començaran a deixar de tenir la infraestructura informàtica que tenen ara de manera física, i passaran a tenir-la contractada a empreses especialitzades al núvol.

És simptomàtic que una gran empresa fabricant de servidors com és Fujitsu, hagi anunciat que deixarà de fabricar i vendre servidors, per centrar-se a oferir les mateixes funcionalitats a través de serveis al núvol.

Estem parlant de l’emmagatzematge de disc, però no només d’això, sinó també dels escriptoris de treball, de manera que enlloc de tenir un ordinador que renovarem cada cert temps, ens connectarem des de qualsevol ordinador al nostre escriptori remot.

Abraçar aquest nou paradigma també facilita el desplegament del teletreball, ja que no estarem lligats a un ordinador concret, car treballarem des de la màquina que vulguem.

Serveis que s’amplien o s’encongeixen segons necessitem

Aquesta idea només funciona si els serveis que s’ofereixen són escalables, que vol dir que es dimensionen segons els requeriments de l’empresa.

Per exemple, si teniu una empresa que decideix contractar quatre treballadors nous, la infraestructura d’emmagatzematge s’ha de poder allargar de manera dinàmica i transparent per poder encabir els fitxers necessaris per a aquests nous treballadors i, de la mateixa manera, el sistema ha de poder generar quatre entorns de treball d’escriptori nous sense haver de fer canvis estructurals per a tot plegat.

Per a això, l’única solució és emprar la tecnologia que s’anomena de virtualització, quelcom que quedarà amagat a l’usuari en el seu dia a dia, però que constituirà el nucli fonamental sobre el qual es bastirà tota la infraestructura TIC de l’empresa.

Pel que fa a la manera de gestionar-ho, la tendència que més s’imposa és l’anomenada “de núvol híbrid”, que vol dir que una part de la informació, la menys sensible, es desarà en núvols públics (serveis d’emmagatzematge de grans companyies), mentre que les dades més sensibles (com ara informació de clients, dades de facturació, projectes…) es guardaran en un núvol privat accessible únicament per l’empresa.

La seguretat, entesa com vigilar un edifici

El més normal quan es vigila un edifici, un complex industrial o, fins i tot, una base militar, és no preocupar-se pel que hi ha dins, i sí fer-ho pel que hi ha fora. És el que s’anomena seguretat perimetral.

De la mateixa manera entenem ja des de fa temps la seguretat a la infraestructura informàtica de l’empresa, entès el perímetre com el punt d’entrada d’Internet (ara mateix, normalment el cable, però més endavant la connexió mòbil, com hem vist abans).

D’aquesta manera, just després del router o mòdem que ens connecta amb el món, hi hem de tenir un dispositiu que filtri el tràfic, detecti les amenaces i les neutralitzi, creant així un espai segur a la xarxa local on tots els dispositius dels treballadors s’hi puguin connectar sense patir.

D’aquesta manera, s’evita haver de gestionar la seguretat de cada ordinador, telèfon o dispositiu de manera individual, estalviant temps, personal i diners.

En un món connectat les vint-i-quatre hores del dia, cada dia, les amenaces planen en tot moment i, a més, són cada cop més refinades. Per això, un component cabdal dels sistemes de seguretat serà la intel·ligència artificial.

De fet, aquesta estarà cada cop més present a les nostres vides i en tots els aparells, en forma per exemple d’assistent personal virtual, però serà en les relacions amb el client i en la ciberseguretat on les empreses notaran més el seu impacte.

Segurament, cada assistent del Mobile World Congress podria explicar una experiència personal més o menys semblant però amb algunes diferències, puig ja sabem que cada persona és una mirada diferent al món. Però, en general, crec que les línies coincidirien molt totes elles.

Ens esperen, doncs, temps molt interessants.

I tu, ja has pensat com serà el futur tecnològic de la teva empresa?